M’agradaria que fóssiu conscients de la gran confiança que he dipositat en vosaltres.

Us he fet participar del meu poder creador perquè poguéssiu portar al món aquesta meravella que són els vostres fills. I us els confio perquè els ajudeu a créixer.

Ensenyeu-los, sobretot, a estimar.

Que per allà on passin deixin un rastre de la meva bondat.

Així sera feliços i ajudaran a ser-ho les persones amb qui es relacionin.

Ompliu-los la ment i el cor de projectes grans i d’ideals nobles.

Que no sentin la necessitat d’anar a buscar en altres llocs ( consumisme, alcohol, droga, sexe incontrolat ) la font d’energia vital que necessiten.

Mostreu-los que la seva vida tindrà sentit si es deixen guiar per l’Esperit del meu Fill Jesús.

Ell els donarà una Llum i una Força que no trobaran enlloc més.

No oblideu que vosaltres, a través dels vostres fills, esteu construint el demà. Desitjaria que fos millor que avui.

M’entristeix que s’hagi malversat la pau, el gran do del meu Fill.

És urgent recuperar-la. És a dir, cal potenciar la solidaritat amb els qui pateixen i el respecte per a tota persona humana.

M’agradaria molt que ho ensenyéssiu practicant-ho.

Tingueu clar també que, encara que els fills seran els vostres continuadors, són persones úniques i irrepetibles.

No els forceu a ser allò que vosaltres voleu, sinó ajudeu-los a esdevenir allò que jo vull que siguin.

És a dir, enfortiu la seva autèntica personalitat.

Recordeu que els sermons no acostumen a ser gaire eficaços.

Els joves valoren més els testimonis que els mestres.

Si escolten un mestre és, en tot cas, perquè viu allò que proclama.

Només la vostra coherència farà que sigueu significatius per a ells.

I no us culpabilitzeu quan descobriu que us heu equivocat.

Equivocar-se és propi de la condició humana.

Procureu aprendre de l’error, però no us enfonseu, perquè tot allò que es fa amb bona voluntat, finalment, repercuteix en bé dels fills.

Ja sé que patiu quan ells no segueixen plenament els camins que els havíeu ensenyat.

Confieu en mi: jo segueixo regant misteriosament la bona llavor que vosaltres vau sembrar en els seus cors.

No es perdrà ni una engruna de generositat, ni una sola de les vostres llàgrimes.

Un dia us retrobareu tots junts, al meu costat, feliços per sempre.

No hi mancarà ningú.

El vostre Pare del cel que us estima i confia en vosaltres.»