![]() |
![]() |
|
|
Missatges als pares
Quant de temps dediquem als fills?
|
La dedicació de temps als fills és un dels problemes més difícils de resoldre en aquesta època en què, habitualment, pare i mare treballen fora de casa i tenen un horari molt atapeït. N’hi ha (acostuma a ser el pare) que, durant la setmana, només veuen els fills en posició horitzontal, ajaguts al llit. O arriben tan cansats a casa que només hi són físicament, sense ànim per prestar als fills l’atenció que necessiten. Això, moltes vegades, és fruit d’una situació econòmica i laboral injusta que cal modificar a través dels sindicats i partits polítics. Però, mentrestant, els pares han de prendre consciència que dedicar temps als fills és una qüestió prioritària. Aquesta dedicació els fa sentir estimats i els fa descobrir que són realment importants per als seus pares. No és bo allò que deia aquella nena: «El pare treballa moltes hores perquè nosaltres puguem tenir tot el que necessitem. Jo li voldria agrair, però no puc fer-ho perquè no el veig mai». Ni tampoc és bo allò que deia adolescent, angoixat per un problema personal: «Vaig dir al pare que volia parlar-li i em va contestar que ja m’escoltaria en un altre mo-ment perquè ara estava cansat. Veig que no puc comptar amb ell. Ho parlaré amb un amic.» Mai cap regal, per preciós que sigui, no podrà substituir la presència dels pares. No es pot educar a distància. El que educa és el contacte. Cada parella ha de saber organitzar-se de tal manera que quedi garantit un contacte de qualitat amb els fills. No significa això que, necessàriament, el pare i la mare hagin d’estar moltes hores a casa. No sempre a més temps, més qualitat. De vegades, serà millor que el nen vagi a la guardaria o en tingui cura un cangur per tal que els pares puguin descansar. Un pares relaxats poden tenir una millor relació amb els fills que uns pares nerviosos. Això és cert. Però també ho és que la transmissió d’actituds i de valors requereix una cert temps, que no pot ser gaire curt. Educar demana molt diàleg amb els fills. Però dialogar suposa, sobretot, saber escoltar. Siguem conscients que només s’aprenen coses dels fills quan se’ls escolta, no quan se’ls sermoneja.
|
|
|||
|
P. Lluís Armengol i Bernils, SJ |
|||
|
Director de l’Escola Activa de: |
|||
|
Pares del Clot |