¡BON NADAL!

Quan jo era infant el Nadal era tot una festa . Era l'únic dia, pels que podien, de matar el gall i fer un bon tiberi. La família sencera, el xampany, els torrons...

Però també era un dia de felicitacions a tort i a dret, a dojo per a qui ensopegàvem al carrer, a les botigues, al treball, a l'església, etc. Sí, a l'església, que en aquell temps eren totes plenes, i no només de rates de sagristia, ans de bons parroquians que es deixaven caure de tant en tant.

Els temps canvien. Ara pensem més en la neu, en les vacances, en dinar fora de casa, en els regals que hem de fer i en tot un munt de coses, que més que gratificar-nos, ens atabalen. Una cosa, però, sembla que persisteixi. És aquesta renovació que ens du el Nadal, si el volem realment aprofitar.

És una renovació que “renovem” cada any. Any rera any. Com els hi dic als meus bons parroquians, lo important és: la persona, la família, els coneguts i el poble on vius. Per aquest ordre.

Però en un diari, que pot donar la volta al món, cal parlar-ne també del món. I el món no està per a festes avui en dia. Més aviat per a reflexions. Mitjançant els tertulians i col·laboradors que formen les nostres emissores: AVMRADIO ( www.avmradio.org ) i LA TORRELLENCA DE COMUNICACIÓ ( www.torrellenca.org ) hem sabut informacions esfereïdores.

La delinqüència ciutadana ha fet mal a un 85% de la població, en una o altra forma. La despesa militar de l'estat és d'uns 43 (quaranta tres) milions d'euros DIARIS. El vandalisme és un huracà inaturable. El terrorisme és una autèntica guerra oberta, tot just acaba de començar. La fam al món és comptabilitza per unes 20.000 persones que moren CADA MINUT arreu del món.

Benvolguts lectors, no cal ésser capellà per a dir-vos que, si no retornem als orígens cristians de solidaritat, la feina ben feta, el respecte i fer-nos respectar, la veneració de la experiència dels vells, minvar el consumisme absurd, prendre cura del nostre cos, especialment del nostre cervell, i de la defensa del que és nostrat: família, poble, societat... això se'n va en orris.

Recordeu les paraules d'aquell altre capellà: “Catalunya serà cristiana o no serà”. No creus, doncs, que el Nadal ha de retornar a ésser Nadal. El d'antuvi, el que ens feia reflexionar, i ens feia recomençar un nou any amb una nova empenta. Aquella empenta que fa 2005 anys ja se li va dir la BONA NOVA.

Bon Nadal i millor any nou

Mossèn Joan Morera

Periodista i Rector de Torrelles

¡BON NADAL PER TOTHOM!

Benvolguts convilatans,

El Nadal s'atansa i ja va essent hora que, tots plegats, tornem a rumiar, un cop més, el que en podem treure de bo.

Com cada any, per Nadal sembla que tots passem un examen. A les persones ens cal tallar el temps a llesques, així composem les nostres etapes vitals. I el Nadal ens retorna a la infantesa, a pensar en els que ja no hi són pas.

I també a pensar en el futur, és a dir, en els que van arribant... I si és bo pensar en el passat, tot i fent aquest examen biogràfic, és millor pensar en el futur. Aqueix incert futur, enigmàtic i desconegut, que tan ens amoïna de vegades.

Aleshores la pregunta esdevé un típic tòpic. Quin món estem fabricant per als nostres successors? Quin món ens varen deixar els nostres predecessors? És millor el món que nosaltres deixarem, que el que varem heretar?

I el món n'és molt de concret. El món és la nostra família. El nostre poble.

Pels cristians no va néixer només un nadó. Va néixer la BONA NOVA. Val a dir-ne un missatge de solidaritat, de la cultura de l'esforç, d'explotar el nostre potencial humà, millorant cada dia la nostra intel·lectualitat i capacitat de treball.

Fixeu-vos en el pessebre, cadascú té son lloc i son treball. Per això el món és fa concret, casolà. I l'examen torna a ésser servit: què has fet de bo? Què has fet de bo per a tu mateix, en què has millorat?

I què has fet de bo per ta família? I pel teu treball? I pel teu poble? Sí, pel teu poble. El poble que és com el pessebre... el pessebre que representa al poble. Rumia-hi una mica. Pot ésser que arribis a la conclusió de que, el que encara no has fet, ho puguis fer a partir del Nadal.

Bon Nadal i millor any nou.

Mossèn Joan Morera

Rector de la Parròquia de Torrelles del Llobregat

¿PROGRES O CARCAS?

Progresista-conservador, aplicado a la política, se correspondería más o menos a lo que se llama izquierda-derecha, innovador-inmovilista, abierto al futuro-anclado en el pasado, audaz-temeroso, rebelde-sumiso… En ello influye mucho la manera de ser de cada uno y el influjo de la educación recibida. Cuando miramos la realidad de la Iglesia Católica, encontramos algo de ello a la hora de clasificar la actitud de sus miembros, aunque aquí, no sea exactamente lo mismo. Hay una franja muy ancha (quizá un 80%) en la que todos coincidimos: la fe en la revelación hecha por Nuestro Señor Jesucristo (contenida en la Sagrada Escritura, la Tradición Apostólica, los Concilios, las definiciones dogmáticas, el Magisterio ordinario) y la comunión con los obispos y el Papa. Las posibles diferencias, a veces muy acentuadas, se sitúan en puntos periféricos que dependen también del modo de ser de cada uno, de la educación recibida, del contexto del lugar o época en que se vive la fe y también de los carismas personales.

Pongo a la consideración de los que me lean la reflexión que sigue, a raíz de los acontecimientos actuales que se viven en España y los distintos posicionamientos en los que uno no sabe hasta qué punto se defiende la fe o una opción política concreta. El color progresista o conservador de un cristiano, la etiqueta que le ponemos, quizá se debe a aquello que se subraya, maximiza, al tiempo que se minimizan o desatienden otros aspectos. Entonces se genera un desequilibrio. Es como regular mal el balance de los dos canales de audio.

Hay dos temas, la búsqueda del placer y el apego a la riqueza (sexto y séptimo mandamientos) que traen de cabeza a toda la humanidad. En la medida que un sector de cristianos pone el acento en regular y exigir mucho en lo que se refiere a la sexualidad y todo lo relacionado a ella (fidelidad, adulterio, divorcio, relaciones extramatrimoniales, contraconcepción, aborto, reproducción asistida, experimentos en bio-genética…), al tiempo que se es condescendiente en lo que se refiere al amor al dinero, rentabilidad de las inversiones (y pensar que el dinero puesto a interés, en épocas se consideró usura), impasibilidad ante los desequilibrios norte-sur, primer mundo y subdesarrollo, falta de transparencia contable, evasión fiscal… Cuando se da ese balanceo en los miembros de la Iglesia, se produce una sensación de conservadurismo.

Por el contrario, aquellos que condenan los abusos del capitalismo salvaje, hacen una opción preferencial por los pobres, destacan los textos bíblicos en los que se ha basado la llamada “teología de la liberación”, militan en ONG's sin ánimo de lucro, colaboran en campañas a favor del desarrollo económico del tercer mundo…, aun cuando sean compasivos y misericordes con los pecadores del sexo, los embarazos no deseados, la familias desestructuradas, los que sufren a causa de la “sida” por haber tenido relaciones promiscuas… aparecen ante la opinión pública como la parte más progresista de la Iglesia. En resumen, no se trataría de elegir entre lo uno y lo otro, sino en afirmarlo todo, con igual intensidad, bien balanceado.

Albert Taulé

Corrupción, Poder y Globalización

  Todo pensador, escritor, comentarista y conversador, que se precie a símismo, hoy día tiene que hablar de globalización. Término que se aplica a toda interrelación universal en los ámbitos económicos, sociales, comunicacionales, políticos, científicos, religiosos; aunque en este último hace siglos que se da parcialmente. Quizás no se hable tanto de una globalización sofisticada, refinada y subreticia pero latente, como una metástasis, como es la globalización de la corrupción.

«El poder tiene tendencia a corromperse y el poder absoluto a corromperse absolutamente». Esta es la famosa frase de Lord John Emerich Edward Dalberg-Acton (1843-1902), citada siempre en contextos de corrupción, por la autoridad moral inerente a su condición de profesor de historia en Cambridge. Llegó a afirmar que el poder absoluto corrompe absolutamente.

No sé si por pesimismo o por realismo también afirmaba: «Mi dogma es la general maldad de los hombres de autoridad».

La tradición cristiana usaba la expresión corrupción en su sentido etimológico: tener un corazón (cor) roto (ruptus), o simplemente ser «homo corruptus». Es curioso que la palabra corructo solamente se diferencie de su opuesta correcto (cor=corazón) (rectus=recto) en una letra, la letra E. No otra cosa pensaba Kant cuando decía metafóricamente: «somos un leño torcido del que no se pueden sacar tablas rectas».

Con otras palabras, en el ser humano hay una corrupción básica que se manifiesta altamente en los portadores de poder. ¿Por qué precisamente en ellos? Nadie mejor que Thomas Hobbes para respondernos en su «Leviatán» (1651): «destaco, como tendencia general de todos los seres humanos, un perpetuo e inquieto deseo de poder y más poder, que sólo termina con la muerte. La razón de esto reside en el hecho de que sólo es posible mantener el poder buscando todavía más poder».

Aquí vale la pena destacar que todo ser humano busca y ansía crear su parcela de poder, que defiende feroz y aferradamente aunque sea vendiéndose al que detecta mayor cuota de poder. Y como se die: “A mí que no me den, pero que me pongan donde hay”

Existe, por lo tanto, una relación estrecha entre poder y corrupción. Corrupción es el uso del poder en beneficio propio. El beneficio puede ser dinero, influencia, proyección, tratamiento especial. Es fundamental el secreto en las transacciones, porque son inmorales o ilegales. Pasiva o activamente, se echa mano de regalos, presiones, fraudes, sobornos y nepotismo. Corrupto es quien soborna o acepta ser sobornado, para garantizar beneficios para sí, para un partido, para el gobierno o para el grupo en el cual ejerce su propio poder. El punto clave es el abuso de la posición de poder.

¿Cómo superar la corrupción? Para empezar, confiar-desconfiando siempre del ser humano, porque nunca es inmune al abuso del poder. Nada de dar cheques en blanco. Después, evitar la concentración de poder. La división de poderes fue pensada para evitar la posible corrupción. Luego, control por parte de la sociedad, utilizando principalmente los medios de comunicación como eficaz instrumento, del cual no dispusieron generaciones anteriores a nosotros. Aunque debemos reconocer que también los mismos medios de comunicación masiva están inoculados de la misma enfermedad de la corrupción. Exigir siempre transparencia en todos los procedimientos. Por último, castigar o sancionar a los políticos corruptos con fuertes penas por haber cometido un delito especialmente grave: hacer daño a la colectividad. Sanción que debe ser proporcional al daño causado. Pero, ¿Quien o qué poder se atreve a dictaminar y ejercer semejante sanción?

¿Cuáles son hoy los mecanismos que se aplican para sancionar a los abusadores del poder por el daño causado con su comportamiento?

Prácticamente ninguno. Incluso, más bien, se tapa un abuso (escándalo) con otro abuso superior (o escándalo mayor)

Esto comporta una doble reacción del ciudadano honesto.

Joan Morera

“LA CATERAL DEL BAIX LLOBREGAT” ES RENOVA

Tots sabeu que la nostra Església es coneguda a la nostra comarca com la catedral del Baix Llobregat. D'ençà que el pare Morera se'n vaig fer càrrec, sempre ha procurat renovar-la i millorar-la. Tant pel que fa a la seva imatge arquitectònica, com pel que fa a la modernització de les nostres trobades fraternals.

Francament, una obra d'aquest estil cal mimar-la i fer-ne els retocs necessaris , que el pas del temps exigeixen i la modernitat també.

Amb aquest criteri, el proper 30 d'abril, l'Abad de Montserrat beneirà la nova imatge de la Moreneta, tot i celebrant-ne també una missa 20 H. Es tracta d'una magnífica talla de fusta, de gran valor artístic.

I l'acte servirà, tanmateix, per a inaugurar la ja acabada restauració de la capella del Santíssim Sagrari, on les pintures de l'àbsida estaran permanentment il·luminades per una nova làmpada.

Aprofitarem també per a estrenar el nou parquet de fusta que cobreix tota l'església, parquet que ens aïllarà de la humitat a l'hivern, i per tant del fred.

En acabar l'acte litúrgic, gaudirem d'un acte cultural mitjançant  l'Esbart de Sant Martí, que interpretarà danses inspirades en el llibre Vermell de Montserrat. La coreografia anirà a càrrec d'en Gerard Palet amb música dels Elèctrica Dharma .

I per acabar farem un pica-pica de germanor, que a tots ens agrada.

Ambdós actes seran retransmesos a través de l'emissora virtual de la parròquia www.avmradio.org , que transmet les vint-i-quatre hores i per l‘emissora FM 108.

El rector ens comunica que invita a tots els convilatans i comarcalesos, per que amb la nostra presencia fem encara més formosa tota la bellesa del temple, puix que es obra de tots, i a tots vos agraeix la vostra col·laboració.

Mica en mica, els torrellencs, ens adonem que anem recuperant el temple i la rectoria, per a activitats ciutadanes com xerrades, reunions, tertúlies, debats radiofònics, tallers, corals, etc., com contínuament ho repeteix el rector. I mica en mica el veiem cada cop més encisador, com al millor edifici de tot el poble, meravella per als forasters.

Veniu-hi nombrosos!

Resposta a Lucifer

La veritat es que si no m'ho haguessis pas demanat, no hagués pas contestat al teu tòpic escrit. Quan un té l'ofici que té i té la meva edat, poques coses li venen de nou. D'altra banda, no sé si vols que et contesti a tu o bé al senyor Hector Bofill. Per un si acàs, vos respondré als dos.

Pel que fa a la teva asseveració personal: “una institució que demostra dia rere dia la seva homofòbia”... la veritat es que ja no sé pas que dir. Quants de cops no hauré pas llegit, o escoltat, que ens posem a capellans per que les dones no ens agraden. I en quan hi ha un escàndol de pederàstia, tot lo quòrum s'aixeca en contra dels maleïts capellans. I quants de cops no s'ha dit que Jesús, el meu Mestre, s'entenia amb en Joan... Per tant, primer poseu-vos d'acord envers la pretesa homofòbia eclesiàstica.

Ara bé, el matrimoni es considerat per la Església com un sacrament. I els sagraments tenen la seva pròpia jurisprudència. Aqueixa jurisprudència obliga a qui es creu i vol ésser catòlic. A l'igual que, qui vol pertànyer a un partit polític o club, o a la guàrdia civil, també ha de complir amb llur normatives. Per això concloem dient que, qui voluntàriament pertany a una institució, ha de respectar-ne les regles col·lectives. En cas de desacord hom pot argumentar i proposar democràticament el canvi de la normativa. O bé, cercar una altre institució on s'hi trobi més còmode.

Sembla ésser que tu això ja ho has ben entès. Per això penses apostasiar.

Pel que fa al senyor Hector Bofill, a qui gens conec, només li puc dir que els drets de l'Home, d'ençà del 1789, ja ens diuen que cadascú es lliure de pensar, dir, escriure i publicar el que vulgui. I això es el que fa i el que ha de seguir fent. A l'igual que jo puc predicar el que vulgui. Per tant, tots ho fem bé.

Pel que fa al matrimoni en sí, d'això sí que hi entenc. Comprendràs que he casat a molta gent. Començo per dir-te que, a l'imperi Romà, el matrimoni hom el considerava acte personal. Ningú podia casar. Ningú podia separar. I bé que varen tindre fills i hereus. Llur sistema funcionava.

Però quan dugues persones s'estimen (hom pot estimar-se de moltes maneres), i es volen unir, la poesia de llurs cors brolla espontàniament. Has vist mai a dos enamorats com es miren? Aleshores, en aqueixos moments d'il·lusió, tota promesa, de l'un envers l'altra els hi sembla poc. I somien en com menaran llurs vides a l'ensems, i com educaran a llurs fills i quin nom els hi posaran...

Aqueixos enamorats son els qui varen demanar ésser beneits pel Déu en qui creien. I això passa a totes les civilitzacions i religions. Es com si demanessin una acta notarial superior a l'àmbit humà, que testimonií llur compromís. I això es el que venen a fer aqueixos enamorats, que m'arriben a la Rectoria, per que volen casar-se per la Església.

I això, aquest ajut a llur amor, es el que la Església continuarà fent. Sense cap dubte. Si, ara et sembla que son ells els equivocats, et proposo una cosa. Planta't-hi a la porta de la Rectoria. Si vols et deixaré una cadira i tot. I amb pancartes incloses, sempre que no disturbis el trànsit. I en quan els vegis arribar, acaramel·lats, il·lusionats, convençuts, au! fotels-hi el teu “rollo”. Tot pot ésser que s'hagin llegit l'article i estiguin d'acord amb ell...

Convilatans, perdoneu el meu “rollo”, que ja el sabíeu, però “noblesse oblige”. Mercès.

Dr. Joan Morera
Periodista
Rector de la vostra parròquia.

O TAMBÉ  CREC EN EL CRIST HUMÀ:

Per Joan Morera

Mou els cels i la terra i calla davant l’arbre de la Creu.

Enalteix la innocència i el candor de la infància i treu la quisca dels sepulcres blanquejats.

Riu i canta a la vida.

Plora la mort del amic i es resisteix a morir.

Juga amb les paraules.

Ironitza suaument sense ferir.

S´extasia amb les flors del camp i les aus del cel i desemmascara la mentida i l´engany dels doctes  i erudits.

Es personifica en el pagés i s´identifica en el pescador.

Calma la tempestat de la mar brava i proclama les grandeses de l´humil.

Exigeix posposar el pare, la mare i els germans i complau a la mamá suplicant i es retira en vigília per parlar al Pare.

Radicalitza el compromís del seu seguiment i abandona 99 amics per guanyar-se l´enemic.

Fustiga la injustícia,  i perdona a l´enemic.

Aniquila i destrueix la Llei i certifica que ha vingut al món per perfeccionar-la.

Enalteix els pobres, humils i incapacitats i destrona els poderosos.

Demana silenciar la seva Mesianitat i el poble proclama al fill de David.

No permet que sigui deixeble seu aquell que no reparteix els seus bens entre els necessitats i permet ungir els seus peus amb essència de nards.

Alimenta les masses i dejuna fins a defallir.

Descalifica finament l´opositor erudit i enalteix al senzill.

Encen els ànims de reialesa i fustiga les desautoritzades autoritats.

Consola i acompanya encara que es trobi abandonat.

Repren  i  aconsella.

Accepta el diàleg, defensa l´oprimit i calla en la seva pròpia defensa.

Domina l´auditori, coneix les argúcies i desemmascara els sofismes.

Sommia amb passió i s´incrusta en la realitat humana.

Estima sense fronteres i desentranya  l’egoista i mesquí.

Aixeca multituds i desapareix en l’anonimat.

Acompanya al solitari i crea comunitats entusiastes.

S’identifica amb el postergat de la societat.

Assumeix la defensa del perseguit i calla davant la calúmnia.

Plora davant el desconsol de la mare que perd al fill únic i calla davant el calumniador.

Proclama l´incapacitat humana per a jutjar amb rectitud i foragita amb el dit a terra al acusadors.

Crist invita a un ideal de vida, a viure un esperit utópic i fustiga les estructures mortes.

                Jo,........... crec, doncs, també en el Crist Humà.

EL TERMÒMETRE DE LA PAU

Si et desentens dels conflictes del teu poble, no contribueixes a la pau.
Si gires l’esquena al germà, gires l’esquena a la pau, encara no construeixes la pau.
Si critiques l’acció dels altres, encara no et mulles per la pau.
Si respons amb violència, bufeteges la pau.
Si recules davant la dificultat, retardes la pau.
Si opines sense fonaments, enrareixes la pau.
Si només la teva opinió es vàlida, contamines la pau.
Si poses etiquetes als altres, acomiades la pau.
Si vols tenir més del que necessites, et vens la pau.
Si no surts mai voluntari per a res, no parlis de pau.
Si fa temps que no fas silenci, no esperis la pau.
Si no estimes, no esperis la pau.
Si et refies que te la portin bona i feta, desenganya´t de la pau.
 

Quan prens partit per la no-violència, edifiques la pau.
Quans prens responsabilitats que ningú no vol, desvetlles la pau.
Quan lluites per la justicia, fas trobadissa la pau.
Quan no critiques per darrere, fas obra de pau.
Quan saps obrir-te als altres, fas créixer la pau.
Quan t´interesses pels problemes del món, fas pujar el valor de la pau.
Quan et dediques a fer un servei, ets llevat de pau.
Quan tornes bé per mal, ets apòstol de la pau.
Quan no tens por a la veritat, ets profeta de la pau.
Quan et poses al costat dels marginats, poses al marge la violència.
Quan, per damunt de tot, l´altre és persona, dignifiques la pau.
Quan comparteixes els teus bens, fas creible la pau.
Quan trobes la vida de grup, poses fonaments a la pau.
Quan engresques l´altre a viure, escampes la pau pel món.
Quan estimes com Crist estima, en tu floreix la pau.

Només quan estaràs cansat de buscar-la, la PAU et vindrà a trobar.

EL DIÀLEG INTERRELIGIÓS

Sigues generós en la prosperitat i agraït en l´adversitat.
Sigues digne de confiança del teu proïsme i mira´l amb rostre resplendent i amistós.
Sigues per al pobre un tresor, per al ric un amonestador.
Sigues un que respongui a la crida del necessitat i guarda la santedat de la teva promesa.
Sigues recte en el teu judici i moderat en la teva paraula.
No siguis injust amb ningú i a tothom guarda mansuetud.
Sigues com una llum per als qui caminen en tenebres, una alegria per als tristos, un mar per als assedegats, un refugi per als afligits, un sotenidor i defensor de la víctima de l´opressió.
Que la integritat i la rectitud distingeixi tots els teus actes.
Sigues una llar per al foraster, un bàlsam per al qui sofreix, un baluard per al fugitiu.
Sigues ulls per als cecs i una llum de guia als peus dels qui cometen errades.
Demana a Déu que et protegeixi de la  calor de les gelosies i del fred de l´odi.
Ell, veritablement, és a la vora, disposat a contestar.

INTERPRETACIONS LITERÀRIES

Sens dubte la paraula pot tenir diversos significats, fins i tot conduïr a equívocs. Això pot esdevenir pel to de veu, per la dicció, per l’estat anímic…

Tanmateix pot passar amb la paraula escrita, sigui per la composició de les frases o per l’oportunitat o inoportunitat del que s’ha escrit.

En el diàleg verbal entre persones, en el tu a tu, els diferents sentits del que s’expressa oralment poden aclarir-se si amdúes parts conversen de bona fe.

No és així en la paraula i en la frase escrita.

Per això, aquell qui escriu adreçant-se a algú, per qualsevol mitjà, carta, chat, forum... ha d’ésser del tot transparent en la idea que desitja expressar i transmetre.

Tanmateix, qui llegeix un escrit ha de tenir la disposició de captar de forma objectiva el que està escrit i no tant de llegir i interpretar altres possibles significats.

Sortint d’aquests paràmetres poden sorgir frecs, distàncies, susceptibilitats innecesàries entre les persones que intervenen en el que s’ha escrit, sigui pel chat o pel forum, que desvirtuarien tot el gran valor comunicatiu que tenen aquests mitjans de transmissió d’idees, confrontació d’opinions diferents i intercanvi de parers enriquidors per ambdúes parts.

 Una salutació ben cordial de Mn. Joan Morera